Les fires de Berga
Les fires són unes reunions periòdiques, generalment anuals, per exposar i vendre mercaderies que prenen embranzida des de l’edat mitjana. La concessió per fer una fira era una prerrogativa reial, per tant, era el rei qui, per mitjà d’un privilegi, concedia a ciutats, viles i pobles la possibilitat de la seva organització, a la vegada que posava sota la seva protecció o guiatge totes les persones i mercaderies que hi anaven i en venien.
Fires i mercats van contribuir a la millora de les infraestructures viàries i al desenvolupament i prosperitat dels nuclis urbans.
Entre les fires catalanes més antigues destaquen les de Sallent (1017), Montornès (1019), Besalú (1027), Martorell (1032) i la Seu d’Urgell (1048).
La primera referència històrica coneguda que ens parla d’una fira a Berga data de principis del segle XIV. Concretament, amb un privilegi signat a Lleida el 21 d’agost de 1310, el rei Jaume II atorga a la vila la celebració de dues fires de vuit dies de durada cadascuna. Una s’havia de celebrar per la Mare de Déu de Setembre (8 de setembre) i l’altra per Sant Bris (13 de novembre).
El mateix rei explica en el privilegi el motiu de la concessió: contribuir al desenvolupament i a la prosperitat del nucli de Berga. Hem de tenir present que tot just feia un any, el 1309, que la vila havia passat de mans de Sibil·la de Berga, senyora del lloc i comtessa de Pallars, al rei i, per tant, era lògic que aquest es preocupés pel seu creixement, ja que la prosperitat de la vila significava també la prosperitat del patrimoni reial.
El fet de concedir dues fires s’ha de relacionar amb el costum, generalitzat a partir del segle XIII, de concedir el “retorn”, una segona convocatòria de fira, de manera que n’hi hagués dues separades per un espai més o menys llarg de temps. En el cas de Berga, les fires eren relativament properes, en els mesos de setembre i novembre. En aquests mesos s’han acabat les feines del camp, cosa que permet la compra-venda dels productes agraris i també són els mesos en que la gent començava a preparar-se per l’hivern i calia adquirir els productes que ajudessin a passar el llarg període de fred. S’hi podien trobar, per exemple, dos productes molt apreciats: el vi i la llana.
Hem d’esperar al segle XVI per tornar a trobar notícies de fires a Berga. Així, el 28 de maig de 1535, l’emperador Carles atorga a la vila el privilegi de celebrar una fira de tres dies de durada que havia de començar el dijous de la primera setmana de Quaresma. Pocs anys després, el 6 de desembre de 1547, el seu fill, Felip, príncep d’Astúries i futur Felip II, atorga a la vila de Berga el privilegi de celebrar una fira de 8 dies de durada que havia de començar el primer dia del mes de maig. Ell mateix, el 1548, va atorgar a la vila el privilegi de celebrar mercat cada dimecres.
Amb el pas dels segles i pel que fa referència a fires i mercats a Berga hi ha hagut canvis i continuïtats. La Fira de Maig es conserva, la de setembre ha passat a ser la Fira de santa Tecla i el mercat setmanal es fa cada dissabte.
M.Dolors Santandreu i Soler
